1. |
|
|||
Verge, llibertat, la teva absència va omplir el cel,
clarinet orfe, cor de nen gran.
Quan els teus peus, anant per mil rierols
marxaren lluny: l'escenari es queda sòl.
Travessant boscos insospitats,
allà trobares el teu final.
I et vas endur
totes aquestes cançons
que guardaràs dins la closca d'un cargol
Que siguen cantades amb felicitat
el dia en que els homes siguen germans!
Que mentrestant
guerres asolen el món,
la por, la fam, seràn on tu ja no estàs
Ben lluny de injustícies i vanitats
amb els ulls tristos t'ho miraràs.
Amb un gran enyor.
Amb un cert dolor
|
||||
2. |
Àrides estances
04:37
|
|
||
Touluse està prop. Allà el cel és gris.
Em sentiré extrany en terres llunyanes.
Temptant un destí plé d'arides estances.
Alcoi serà un dol. Carrers i muntanyes
de ciutats cremant. El foc i les cendres
fan nàixer un nou món, on bé saps què passa.
No plores amor! De tu jo no em marxe.
Tot es veurà amb més claredat en la distància, amor.
Jo allà tindré el cos trencat de recordar-te, amor.
I em sentiré amb més ganes que mai de retrobar-te, amor...
|
||||
3. |
Scotland - Hrvatska
04:53
|
|
||
Una promesa incomplida de mort ferida
s'alça com una partida que has de jugar.
Una mentira farcida de covardia
traça els límits de la vida que tu has triat.
Menja't aquesta amanida, prega al migidia
que els teus dimonis et lliuren de l'endemà.
Un vell bitllet de tramvía i la valentia
et porten fins vaixells i andanes
i avions amb safates i trens amb persianes
totes dissenyades, pensades, creades per a escapar.
Viatges i viatges i viatges, i mentre viatges
més lluny et trobes del punt on vols arribar.
Tres ballarines prenyades i dos bells homes
t'omplen la boca de dites impopulars.
Com que tots tenim el que ens mereixem,
per bo o per dolent, just el que neguem.
Scotland-Hrvatska
Croàcia crema en un gran foc els prats verds i les cabres.
Escòcia és més incandescent, allí només hi han vaques.
Si l'una et porta l'amargor, l'altra et durà roses.
La nova et gelarà l'amor, la vella et furta coses.
Mira per les teves passes, no han estat triades
ni ben acceptades car tragues i pagues
i calles i plores i pastes i empastes i agafes i aguantes fins esclatar!
A mig matí
El sol, el savi vell, va dissipant
minúsculs dubtes de foscor, deixats,
fins ara, per resoldre. Li tremolen
una mica les mans, i tremolem
els arbres i nosaltres, quan sentim
que tot minut que passa ha d’arrencar,
brusc, una bena d’ombra, i ara el just
cas de la llum serà ben recte, i ara
xisclarà el prim desfici de la flauta
d’Iblis, i ho veurem tot, i tot enllà
d’espais de claredat, impenetrables
com el cristall. Tot manifest, direm:
ho has volgut tu, t’ho has buscat tu, de nit,
quan dormies només per despertar-te
i no et volies creure que la vida
se’t faria ignorada, més que el son.
|
||||
4. |
Perpètua desànima
04:38
|
|
||
Fantasies, futurs imperfectes,
el que és o deuria haver estat
se't barregen amb hores i crostes
inserides a dins del teu cap.
Conviuràs amb records de vacances,
tot se't farà etern per instants,
quan les coses que perdis et marquen
la deriva dels teus pròxims anys.
Un rellotge aturat, equilibris, malabars
i un vell acordió que cada dia és més
i sona més i més fosc.
Una tarda grisa i nuvolada
et passeges pels carrers i parcs.
Óssos panda perduts dins de l'aire
mastegant estudiants ignorants.
Hi ha una mort enmig de Blasco Ibañez,
avinguda que duu al Cabanyal.
I et veuràs al final del teu viatge
com una ànima més en l'espai.
I els àngels no són, sols estan
observant un món perforat...
|
||||
5. |
Voyage to Mèxic
02:45
|
|
||
Instrumental, amb ones d'alta mar
|
||||
6. |
En despertar
01:26
|
|
||
Làmpares de pes,
cambres d'anhels,
no t'ho creus i es veritat
no t'ho creus i és real.
Armaris buits, coixins amb pèls,
no t'ho creus i és veritat
no t'ho creus i és real.
Un raig de sol entra pels finestrals,
una noia dorm al teu costat,
com als teus somnis.
Draps, mitjons, sostens
i llums fluorescents,
no t'ho creus i és veritat
com quan perds la virginitat.
No t'ho creus i és veritat,
ara ets el seu gat.
|
||||
7. |
L'amor és cec
03:40
|
|
||
Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.
Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.
Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perque l'amor omplia l'atmosfera
i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.
Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra
Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.
I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cosos extasiats
esclatant un colectiu orgasme
i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.
Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.
Però fent servir l'antiga inteligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls
Bona nit amor meu!
l'amor és cec!
|
||||
8. |
Dolces Respostes
02:37
|
|
||
Dolces respostes pren el que vols
en un principi no hi ha consol
pense amb allò que ja és fos
sembla perdut de fa molt
sols amagat
Tu vas fer correr tants temps extranys
esborrant tristeses cremant instants
dies que els deus beneiran
altres on no hi ha opcions
i tot s'acaba.
Quan la inocència ompli el jorn
vaig sentir un vent sense nord
sols davallant
Dolces respostes pren el que vols
Jocs amb paraules no fan cap mal
i ara hem de riure ben fort
perque algun dia la mort
ens vindrà a buscar
|
||||
9. |
Christmas in China
02:31
|
|
||
Instrumental, amb ratolinets
|
||||
10. |
|
|||
Lluna decreixent atura’t! Inverteix les nits i els dies!
Tu des d’allà dalt veus, la casa cau, i els esperits es queden.
Puja pels graons i escales fins al menjador on dormen.
Fes girar el temps i torna allà on les parets tremolen.
Punxa els vells vinils i enceta el ball mentre els cuiners
preparen menjars al llit i somnis a la taula.
Lluna decreixent, atura’t ja! Fes per invertir les nits i els dies!
Espanta el mal i aguanta el sol!
He vist la paraula follar escrita amb lletra de xiquet.
Trenca el llit del Senyor Pena i Mr. Avorriment.
Pesto pa’ quinze que en som sis.
Tira-li sabó a la rata que hi ha dins del vàter.
Amaga les muntanyes de paper i aprova l’examen.
Eno i Lou reed s’acomiaden de Bach des del Balcó.
Llava la roba amb pinces d’estendre.
Clava el suavitzant dins de la nevera.
Pop corn i Wonder dog es fan un petó al terrat.
Toca el tambor a l’entrada del menjador.
Grava a la veu amb reverb, i graba-la i clava-la dins d’un cossiol.
M’han dit que faran un parc industrial a l’entrada del pàrking.
Dóna’m un xuxo, un ruta i un cigarro que tinc fam.
Treu el whisky per les orelles i et farem una infusió.
Entra en patins i toca l’acordió.
Tira’t a terra i desplega els llençols.
Pren-te un fong i mor-te de calor.
Algú ens vol dir alguna cosa amb el grinyolar de les portes.
S’ha obert una llosa del pis i hem vist un cuc.
Dóna-li droga al samurai que t’ha furtat l’estimada.
Toca el rock and roll de les cinc del mati.
Enfonsa el pis i riu-te de la policia que et demana la taula de mescles.
Tremola per l’skinhead i dóna-li un flam amb nata.
Demà em furtaran la bicicleta i aniré a peu.
Belmondo canta un tango i el dorao un flamenco.
Toca el Hallogallo a les dotze de la nit de l’any següent.
Àfrica Verda i Coltrane se’t clava pels forats del nas.
Fes un submarí baix de taula i traga’t tot el fum .
Dóna’m una banderilla que avui estic trist.
Avui he vist una xica rubieta que ahir hem va mirar.
Ahir se’n va anar per la porta la xica rogeta que ahir em va mirar.
Ai! la xica de roig, la xica de verd i la xica de blanc
s’enduen muntanyes de llibres, muntanyes de discos,
muntanyes de roba, muntanyes de paper
perquè la casa cau i els esperits es queden.
|
||||
11. |
Susanna
04:11
|
|
||
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra, és mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'onda.
Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombreries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
|
Streaming and Download help
Arthur Caravan recommends:
If you like Arthur Caravan, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp