riu i abraça'm fort
tot demà haurà mort
els amics imaginaris jauran a dintre d'un calaix
mentre cristal·litzen somnis i espanten pors i soledats

ompli'm tot el cos, de confeti i or
fes sonar les dolces notes d'un pentagrama dissecat
un coral de veus que broda coixins per la felicitat

Dissabtes blancs
omplen els anys
som com infants
sent grans

onze querubins volant amb patins
ballen i ens mouen a ritme de swing
ens enlairen fins a perdre els sentits
per després deixar-nos caure en la nit

Diumenges blaus
marxen les aus
amb els nostres desitgs de pau

mentrestant
mouen els mobles del cel
a un univers paral·lel
on l'esperit i la carn
coven la fertilitat
cap forat negre interior
engul la llum del teu cor
i res és joc de ser joc
on tot sempre acaba amb plors