Edició física a la venda de moment en:

- Alcoi: L'Escenari, Bad Voodoo, Centre Ovidi Montllor.
- València: Discos Amsterdam, Discos Oldies.
- Barcelona: Discos 100, Wah Wah Discos, Discos Revolver, BCore Disc.

Una vegada més, Arthur Caravan ha optat per l’autoproducció i el treball casolà: la gravació ha estat realitzada, de nou, als propis domicilis dels músics. L’estiu de l'any passat, fins i tot, el grup es va tancar en un estudi durant unes setmanes per a la gravació del disc, però els resultats obtinguts no van satisfer els músics, i van tornar a la fórmula do it yourself, portant a terme de nou un projecte autogravat i autoeditat.

En canvi, i a diferència del primer disc, cal dir que la mescla ha passat pels estudis Rockaway de Castelló de la Plana, mentre que la masterització ha corregut a càrrec de Chicago Mastering Service, amb el prestigiós Jason Ward al front, tot un artista del màster que ha deixat emprenta en grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire.

Fruit d’aquesta feina, ‘Atles enharmònic’ és farcit de cançons més contundents i rockeres que l’àlbum de debut d’Arthur Caravan. Més guitarres, més potència i més brillantor, sense deixar de banda la intensitat de les melodies i el lirisme que caracteritza el quintet.

D’aquesta evolució sonora procedeix el propi nom del disc: una ciutat no és la mateixa ciutat si s’arriba a ella a peu o en avió. Un cim no és el mateix cim si s’atansa escalant o amb globus. El món del jove nihilista no és el mateix món que el del director d'una gran corporació. Però Alcoi és Alcoi, el Montcabrer és el Montcabrer, i el món és un desastre. Enharmonia és precisament això: dues notes musicals són les mateixes, però són diferents segons el context i la forma en què s’arriba a interpretar-les.

Arthur Caravan juga amb aquest concepte musical per explicar que, encara que el seu segon treball sone un tant diferent del primer, al final tot és en essència Arthur Caravan.

‘Atles enharmònic’ recull, documenta i plasma un itinerari musical que arrenca i finalitza al mateix lloc: Arthur Caravan. Al seu esperat segon treball discogràfic, el quintet alcoià mostra un gir que torna a si mateix: un itinerari que recorre les geografies de la melodia, valls dels pentagrames i turons de solfa, serres de partitures i oceans de polifonies, per oferir un treball que presenta aquest bagatge en forma d’evolució de potència i intensitat musicals, de dramatisme i angúnia poètica, però sense abandonar el substrat líric que caracteritza la banda. Un territori acabat d’explorar, que Arthur Caravan ens convida a descobrir.